FERRATA ROC DEL QUER (ANDORRA)

Diumenge ... 18.00 de la tarda ... en Diego i jo ens dispossem a marxar direcció Andorra, fent nit a Bellver de la Cerdanya per l´endemà a primera hora estar a peu d´algunes de les fantàstiques ferrates que s´hi poden trobar en aquests fantàstics paratges.

(VIDEO RESUM)

L´endema toca el despertador ben d´hora. Uff ... no em dormit gaire ... que si varem sortir una estona a la nit, amb ballaruca inclosa (qui ho hagues dit un Diumenge nit que ens enganxesin a clases de salsa !!!) ... i a sobre el cos acostumat al torn de nit ... potser varem dormir tres horetes ... això a sigut un tancar i obrir d´ulls !!!
Dilluns ... m rxem direcció Andorra i una vegada creuem el caos típic Andorrà arribem a la població de Canilló on ens espera un bon esmorzar en una bona terraseta gaudint del sol.





El paisatge és veritablement maco, el contrast del verd, el blau del cel i el blanc de la neu que encare hi ha als cims, que és considerable pel temps que estem farà, segurament, que sigui una jornada inolvidable !!!

Decidim decantar-nos per la ferrata "Roc del quer", també coneguda per la directíssima, dons ataca la paret central i més vertical de totes les vies que hi ha, i una vegada fem el cim, tindrem varies opccions per descendre. Una serà baixar pel camí, una segona accedir a la ferrata dels Racons i empalmar dues ferrates de cop o la tercera, i la escullida a última hora, desfer la ferrata del "Canal de Mora".

La ferrata comença a mateix peu de carretera i després de superar les grans barreres anti-allaus ens disposem agafar alçada de mica en mica, sempre amb bones vistes a la població de Canillo i el seu entorn.

La veritable joia d´aquesta ferrata consisteix en superar un increíble sostre per la seva esquerra per tot seguit flanquejar a la dreta, una situació que ens fara sentir autentiques sensacions d´alçada que fins i tot els més acostumats a l´alçada no els deixa indiferents.

Una vegada superat aquest tram la ferrata es torna a suavitzar, fet que ens dona la posibilitat de gaudir del paisatge i en poc més d´una hora arrivem al cim del Roc del Quer.

Una vegada adalt fem un petit àpat per tot seguit anar a buscar ... el Canal de Mora per fer el descens !!!

VIA FERRATA DIRECTÍSSIMA ROC DEL QUÉ
SITUACIÓ:Canilló (Andorra)
DIFICULTAT: Alta/Molt alta DESNIVELL: 350 mts.
HORARI TOTAL: 2 hores 30 min.
MATERIAL: Kit ferrata + corda (posible abandonament)
EQUIPAMENT: Esglaons i presas artificials d´escalada
A DESTACAR: Pas molt aeri, i vistes d´Andorra.
A VISITAR: Andorra
OBSERVACIONS: Evitar fer-la a l´hivern.

FERRATA CANAL DE MORA (ANDORRA)

Bé ... aquesta ferrata no la farem, vaja, si que la farem, però vui dir que la desfarem. Meu entés ???
Com acabem de fer la Directíssima hem pres com a opcció fer el descens del cim per aquesta ferrata.

(VIDEO RESUM)


Sortim del Mirador del Roc del Quer per la seva esquerra fins endinsar-nos al bosc, sempre a tocar del precipici seguint les marques de color groc, que en aquest cas ens indircaran cap direcció amunt, el contrari que estem fem nosaltres, que és baixar.




El bosc està tupidissim d´una autentica estora verda, que ens dona una sensació estranya a l´hora de trepitjar-la. Anem baixant fins arrivar al final de la canal on trobem un plafó indicador.

Es fà estrany això de trobar-ho tot al reves. Una vegada arribem a la canal les vistes tornen a ser increíbles, amb la població de Canillo al fons del barranc.

Amb la ajuda de cadenes i esglaons anem baixant amb cura fins arrivar a la canal que és ben xopa i de fet l´aigua raja per tot arreu, amb les seves consequencies ... ens posem xops .. però s´agraeix.

Una vegada superem la canal, aquesta es torna més oberta i continuem baixant amb cura dons no és el mateix pujar que baixar, encare que les sensacions son les mateixes.

Ens apropem al final del Canal de MOra, una ferrata diferent però amb el seu tóc especial, i dins un entorn diferent !!!

FERRATA CANAL DE MORA

(CANILLO, ANDORRA)

SITUACIÓ:Canilló (Andorra)
DIFICULTAT:Mitjana DESNIVELL: 330 mts.
HORARI TOTAL: 1 hores 50 min.
MATERIAL: Kit ferrata
EQUIPAMENT: Esglaons i cadenes
A DESTACAR: Encaixonat i humit, i vistes a Canilló

A VISITAR: Andorra
OBSERVACIONS: Evitar fer-la a l´hivern.

Barranc Petra Leccia, V15-A2-II

Divendres 11 de juny. Estem acampats a la vall de la Restonica, la intenció és anar a ferRuisseau de Valduniellu, entrem al parking, pagant els 5 euros de rigor (després diuen dels Catalans, però els de Còrcega s'estan espavilant), fem la muntada del barranc, per terrenys, sense marcar, perdedor, amb un bon pati i a vegades amb força compromís. Veient com està l'aproximació, decidim baixar per on em pujat (més d'1 hora), ja que per lògica el barranc i el seu equipament no creiem que estigui en bon estat, preferim anar a fer alguna cosa, més tranquila !, Ostres !!! o podiem haber decidit abans de fer el pateo i de pagar els 5 euros..., però l'excursió és molt maca, encara hi ha neu a les capçaleres de les muntanyes, Còrcega és realment increible !!.....

Decidim canviar de Vall i anar a la vall de l'Asco, per això tornem a Corte, agafem la N-193, i agafem els deviament cap a Calacuccia D-84, passat el pont Castirla, aproximadament 1Km després surt un camí que baixa (al costat una casa de color viu), aquest camí possa prohibit el pas, ni caso !, baixarem, creuarem el riu per un pont un pel grinyolat.., seguirem per pista, primer puja força, pasem per un coll, i torna a baixar, arribem a un lloc sense sortida, on hi havia una antiga mina, tancada per una valla, aquí deixem el cotxe. Que "collons" estem fent aquí !!, en el cul del mon. L'aproximació, comença per un camí marcat que puja, aproximadament als 25-30 minuts, creuarem el riu, per segona vegada, veient un clar salt d'aigua, el primer que haurem de remontar per la dreta, és aquí on comença el descens.

El descens és força fàcil, i amb molta menys aigua que els darrers descensos que em fet., però el lloc, i la formació d'aquest és agradable. Us deixem la topo. Les assegurances són força més precàries que els que em fet, està clar que aquest descens no el fa tanta gent. Algun que altre salt ens permet desafogar-nos i treurens la calor de sobre. El retorn, je, je, no faria gaire cas a les ressenyes franceses, possa : remuntar abans de l'últim tobogan per la dreta, ejem !, decidim entre pujar per paret de 30 metros llissa !!!!, o una canal amb arbres, branques, herbes, gràcies que portem els tratjos, perquè sinó no surtim vius...., bé diguessim que varem obrir un altre retorn, gens recomenable..., al sortir al camí de nou, anem baixant cap al cotxe, i cosa de 2-3 minuts veien que per l'esquerra be un camí. Per tant entenem que el retorn s'ha de fer , després del tobogan, i no com indiquen les guies.

Aproximació : 25-30 minuts

Descens : 1:30

Retorn : depen, je, je, 20-25 minuts.