Aquesta vegada toca la “Tierra de Nòmades” al Pollegó Est, recomanada per en Pere Montasell i ara també la recomano jo! Una via que té una mica de tot... ( Ressenya )
Aproximació: Des de Vinya nova continuem la pista direcció Collbató i ens desviem a l’esquerra per més endavant deixar el cotxe en un mini “parquing”( esquerra). Allà agafem el torrent amunt i no el deixem. Tant des de la pista com des del torrent s’entreveu la paret, per tant ens anem dirigint cap a ella. 25 min.
Aquest cop no hi ha pedreta de la sort, estan clars els llargs que jo puc fer i els que el Xicu ferà.
( 6a+/6b) Primer Llarg: Una sortida en 6b on la primera xapa no està precisament aprop i cal apretar, el veig tibar de bidits a més d’un pas! no hi ha pros que valguin, en Xicu s’adapta ràpidament a la placa Montserratina que tant oblidada tenia pel calcari Osonenc. Unes 4 xapes més de 6b, on no tinc clar si també es podria fer en artificial. En Xicu desapareix desprès de lligar una baga a l’arbre... i inicia un diedre que cal auto protegir i que es converteix en una xemeneia de les de recolzar l’esquena sencera. La reunió queda a la dreta. Jo vaig disfrutar de valent amb les posicions de “ contorsionisme” en els trams de diedre i xemeneia, ara, anant de segona, és clar!.
( V+) Segon llarg: Quins nervis! M’emporto tots els friends i cap amunt. Un altre diedre, on cal obrir-te bé per anar progressant, no deixo la fissura per res i vaig avançant poc a poc, totes les xapes queden a la dreta menys la última. La reunió una mica allunyada de la línia de la via, queda completament a la dreta. Apali ! però si he carretejat tots els friends per a res!. Un diedre amb fissura maco, maco!!.
( V+ a equipar) Tercer llarg: Torn d’en Xicu, torna a la línia de la via i xapa la primera a partir d’aquí crec que només hi ha una altre xapa, tota la resta al gust del consumidor. Un diedre que a mesura que puges sembla que la roca perd, però només ho sembla!. Reunió a una repisa còmode.
(6b ) Quart llarg: Les xapes es veuen properes, probablement es podria fer en artificial... La via puja en tendència a l’esquerra dibuixant una línia de passos durs si t’ho vols treure en lliure.
(VI+) Cinquè llarg: Resseguint l’esperó i vigilant amb la roca que torna semblar bellugadissa, però amb compte es deixa escalar molt bé. Col.loco un camalot dels petits tot just sortir de la reunió i desprès poca cosa més. Anem a parar a un jardinet ampla on desprès de caminar uns passos retrobes la paret i una bona reunió a la dreta. Genial assegurar recolzat a l’arbre mort.
( V ) Sisè llarg: Aquí tenim una mica d’embolic, bé, almenys jo, en Xicu ho veu molt clar per on hauria d’anar la via... jo li faig cas i pujo la paret de la reunió que s’acaba ajeguen i continuo cap a la dreta, passo de llarg el primer diedre i vaig a boscar una fissureta en tendència a la dreta on hi col.loco un amic J i m’encamino ( molt fàcil ) cap a un arbret, estic davant una placa, que deu c la de V i la pujo amunt, no hi ha ni assegurances ni foradets per a fer servir els friends, sempre amb tendència a l’esquerra fins on s’estrny el pas, allà hi ha un spit i ja queda poc per a la reunió, que aquest cop és un arbre!. Quant en Xicu arriba passa de llarg i segueix fins el cim, 3m.
Estem al cim i ja l’hem feta, nervis fora i alegria viva!!!
Descens: Per a baixar cal deixar la via a l’esquena, baixar, pujar i desgrimpar una mica i a la dreta ens queda el primer ràpel de tres... de la via Son de la llarga. Nosaltres no vàrem trobar l’últim ràpel i el vàrem fer des d’un arbre. El segon és volat i la mar de xulo. Però en tots tres costa de recuperar les cordes!!. Vas a parar a una canal que et porta al camí de retorn.
Un cop a terra amb cordes plegades i a punt per marxar... en Xicu aixeca els ulls amunt i empaladeix... - què passa ?- li dic jo.- Ens hem deixat els Friends a dalt !!! – Amb una gir ràpid i brusc mira canal amunt i ... però bé, això ja és una altre aventura ....
By Carla :-)
